Tot i que el nivell educatiu és força baix, els habitant del campament de refugiats de Tinduf, als territoris lliberats d'Argèlia, tenen un percentatge d'escolarització del 100%.
Aquests sahrauis porten 32 anys a l'exili a causa de l'ocupació marroquina del territori del Sàhara Occidental. Al prinicpi tenien l'esperança de tornar a la seva terra ben aviat. Però després de més de tres segles al desert, els fills dels refugiats, nascuts a l'exili, no han conegut cap altra terra. El desert és la seva vida i els campaments de refugiats de Tinduf és casa seva, la seva ciutat. Així que hi van haver de costruir escoles, que tot i la precarietat de les instal·lacions i de l'educació i l'ensenyança, han aconseguit omplir-se de nens i nenes sahrauines, ja que tenen un 100% d'escolarització.
A part de ser un exemple d'alfabetització plena, el Sàhara també és un exemple de bona gestió de l'ajut humanitari. Des del primer moment, el Front Polisari (l'exèrcit d'alliberació del poble sahrauí i única autoritat i representant reconegut del Sàhara) va fer una gestió molt eficaç de l'exili, així com de la organització dels campaments de refugiats de Tinduf i Rabuni i de la distribució de l'ajut internacional humanitari.
